s’esguerra la faldilla
s’esquinça la pell i sagna
Goteja llàgrimes roges:
ardents despulles que deixen rastre
Són els fantasmes amb qui entrebanca
quan divaga pels carrers de somni
ferint-se amb cada esquitx de memòria seva
Sense permís agosarats
creixen dins seu i
es fan més grans del què mai no han set
No pot guanyar-los però si jugar-los
seguir corrent seguir caient seguir sagnant...
fins que s’esgoti la pell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada