Observo
la nebulosa matinera i el degoteig de l’aigua persistent sobre el camí
gargotejat. Oloro a terra humida.
He
passat els anys escoltant com la pluja ve i escampa. He habitat en un nom que
no era el meu, arriscant-lo en pell i sang per una decisió que tampoc no era
meva. Esmunyint raons i planys he vist passar hiverns aigualits sense neu quallada.
He
estat esdevenir, destí trenat despentinat al gust del vent per esbandir amb paraules
els meus sentits.
El
temps transcorre i la quietud em ronda... Sóc lenta melodia, inesborrable escriptura,
mentre cauen sense avís les ombres dels cels.
Ofereixo
els meus ulls plens de lletres. No tinc res més que aquest avançar, ni més
història que els meus pensaments.