Fins que s’esgoti la pell

Jugant amb la seva absència
salta volteja s’amaga corre i cau
S’esguerra la faldilla
s’esquinça la pell i sagna
Goteja llàgrimes roges:
ardents despulles que deixen rastre

Són els fantasmes amb qui entrebanca

quan divaga pels carrers de somni
ferint-se amb cada esquitx de memòria seva

Sense permís agosarats

creixen dins seu i
es fan més grans del que mai no han set

No pot guanyar-los però si jugar-los

seguir corrent seguir caient seguir sagnant...
fins que s’esgoti la pell