Converses espontànies 2

Un àngel li pregunta a un altre:

-         Com és que tu no tens ales?

-         No em calen. A mi em necessiten aquí baix.

Planta 14

A un hotel d’una gran ciutat -que ara no diré- hi ha una planta misteriosa. Hi treballa un recepcionista amb una sensibilitat especial per a detectar aquells clients amb capacitat per gaudir del misteri i alhora, mantenir-ne el secret. Quan intueix aquest tipus de clients, que són pocs, els assigna amablement una habitació situada a la planta 14, que és una planta com la resta, però diferent.

Des que l’ascensor arriba a la planta, immediatament s’aprecia la diferència. Tot just proves de fer-hi la primera passa, t’adones que és impossible trepitjar la catifa; perquè a la planta 14 no hi existeix la gravetat. Flotes.

A la planta 14 tampoc no existeix el temps, els rellotges s’aturen i la realitat diària perd sentit, perquè durant el temps que t’hi allotges descobreixes una part de tu que tenies oblidada: la Imaginació. Tot allò que puguis imaginar, pot ocòrrer. Els millors somnis i els pitjors malsons. La planta 14 és feta d'allò que tu siguis capaç de crear i els límits estan dins teu. El temps d’estança depèn de tu mateix, de la teva capacitat de suportar el teu inconscient i la teva essència. Sabràs qui ets i també qui pots arribar a ser.

Els passadissos són llargs i laberíntics. Les portes són de colors. Cada habitació és un oasi insonor i màgic, preparat per acollir el més inesperat. També, hi ha una sala central feta de marbre blanc, sense finestres i amb un petit mostrador suspès en l’aire on t’espera una afable majordoma vestida amb un vestit blanc. A ella acudiràs quan estiguis perdut dins la teva fantasia. A ella acudiràs quan vulguis marxar. Perquè ho faràs, arribarà un moment que no podràs suportar tanta irrealitat. Però abans d’arribar a aquest punt, hauràs viscut una experiència irrepetible i inoblidable, que et canviarà la precepció que tens de les coses.

1000

Avui toca bufar espelmes.

Les 1000 primeres visites d'imatges pròpies.

Continuo.

Encara me'n queden moltes, d'imatges.

Encara me'n queden moltes, de ganes.

I qui no vulgui que no miri.

pd. Hi ha qui esperava donuts...

però el fotoxop se'ls ha cruspit tots.