Delícia d’insomni!

Aquesta nit t’he observat
mentre dormies...
Potser de reüll,
potser agosarada t’he contemplat
passejant pel sender que porta a la lluna.
T’he intuït nu
acariciant llençols de canyella
i he dibuixat a la teva pell
una estrelleta
menuda menuda
olor de somni
color de calma.
He perseguit els teus sospirs
fins els núvols,
fins l’esgotament de les parpelles
sense cedir, sense tocar,
sense voler-los caçar perquè és tan bonic
veure’ls volar!

Sabates amb ales

Per escriure alegre quan no ho estàs
Per canviar de cara com un long play
Per parlar del temps amb passió
Per regalar un instant
Per volar amb Superman
Per no entrebancar
Per picar del dret i del revés
Per arribar més alt que no és més lluny
Per mirar des dels núvols
Per veure allò que vas oblidar sommiar
Per recordar el millor
I per sobre totes les coses, caminar sabent que el terra és un accident geogràfic anomenat realitat.

Converses espontànies 1

El Mono li pregunta a King Kong:
- Com t'ho fas per ser tan gran?
- Són els líquids
- L'anís?
- No. Retenció de líquids!

Decoració en format word

Carmí en cursiva per als llavis

Subratllat als ulls amb eyeliner

Ombrejat a les parpelles

Pestanyes en negreta waterpoof forever long

Ressaltat de pómuls

Emplenament de les cel·les de les ungles

Insertar arrecades i objectes complementaris

Roba interior sense vores

Cerca de vestuari en opcions avançades

I sabates sense plantilla amb taló de lletra capital.

Seleccionar tot

Vista preliminar

Revisió

Control de canvis

Protecció del document amb jaqueta personalitzada

I imprimir alegria abans de sortir al carrer!

Ultreia

La pluja esdevé reg, t’omple les venes de sang fresca i fa crèixer brots nous plens de vida d’un racó que no coneixies; el vent et carrega de força i potència, com les aspes d’un molí; el sol t’escalfa l’ànima i l’innunda de vitalitat i esperança; el fred et conserva l’energia i manté la ment concentrada en el teu objectiu; els elements et fan sentir despullat, fràgil i indefens, però són ells mateixos qui t’ensenyen a alimentar-te de l’aire, de l’aigua, del vol de les àligues, del so de les fulles caient a terra, de l’arbre majestuós, de la montanya impassible; ells t’alimenten i et donen refugi.

Recorres paissatges, escoltes altres llengües, respires milers d’olors, i tots tenen en comú una sola cosa: tu davant tu mateix, davant l’il·lusió i la penitència, davant la promesa, el repte i compromís d’acabar el que has començat, la teva iniciació, aprenentatge i superació.

I d’una forma natural et preguntaràs si el proper destí és la meta, la fi d’aquest camí, o l’inici del següent. Aquest dubte t’apareixerà sempre subtilment o a bofetades però la llei és senzilla: Quan vas, on sigui, deixes lloc pel què vingui.