Subjectes objecte

O... objectes subjectes?

Per les circumstàncies d’aquí i d’ara,

per la història d’ahir, de fa 4 anys i de fa 3 segles,

pel poder d’uns i dels altres...

pels interessos i per la manipulació,

per les emocions, pels sentiments innats i els adquirits, 

per la cultura i la llengua.

Perquè toquen el cor, la pell i també la butxaca.

Per la dignitat,

pels nostres avis, els nostres pares i els nostres fills.

Per un futur més honest sigui on sigui i com sigui.

Però així no.

Per la democràcia.

Per ser subjectes amb llibertat i no objectes emmanillats.

Hi ha una dona nova en mi

Una dona inesperada que ha vingut per quedar-se. Una dona, a estones intuïda però no sempre així; ni per mi mateixa. Quina dolça sorpresa.

Aquesta dona porta a la sang una sensibilitat màgica, diria que fins i tot poderosa, nodrida d’un amor inesgotable i ric. Generosa en paciència i tendresa, té un do innat per la calma.

Sóc la mateixa de sempre, però tinc noves venes i nova pell. M’agrada.

Per tu, filla. Hi ha una mare en mi que sense tu no hauria conegut mai.

Imatges pròpies acumulades

Un sentiment de no sé quin racó del meu cor-cap m’aixeca del llit per tornar aquí, com un volcà endormiscat que sent que podria entrar en erupció en qualsevol moment... T’he trobat a faltar.

Torno aquí, al punt que vaig deixar sense comiat perquè no vaig marxar mai. Va ser la vida qui m’allunyà per un temps... la maternitat, la feina, la casa i un mar d’excuses per no trobar el temps ni les paraules. Així que, aquí estic amb milers d’imatges pròpies acumulades que si no surten ves a saber què podrien fer dins meu. I millor no m’arrisco a arxivar-les perquè es morin de pena com un animal tancat. Les deixaré sortir sí. Poc a poc. He trigat,  però aquí estic. T’he trobat a faltar.