"Burlesque" és un terme que ve de burla. És una manera de prendre's les coses i la vida. Amb gràcia, picardia, suggerencia i molt femenina.
Té el seu què. La meva antítesi...
Aquell dia ens vam llançar a la cerca dels possibles signes del nostre burlesque interior. Predisposició no hi va faltar. Potser una copa de vi hauria ajudat...
Ella, la inspiració, s'hi va esforçar. La inspiració anava vestida amb una faldilla amb volants i unes calces també amb volants. Es movia amb una gràcia entrenada i amb uns tacons projuanetes. Però sha de dir que era cuqui.
Ens va fer pintar els llavis de vermell i posar-nos una flor descomunal al cap. Ens va fer connectar amb el nostre temple de buda. Ens va recordar on teníem les nostres corves. Ens feia obrir la boca i tocar-nos el paladar amb la llengua. Ens va fer coquetejar amb mariners imaginaris dels anys 50... Ens va fer ballar com pollastres i amb cames cocacola.
S'hi va esforçar de valent.
Però no fou fins quan vam cridar totes alhora "sóc la hòstia", que vaig entendre que sí.
Que si! Que som la hòstia per haver fet tot el que la inspiradora ens va suggerir i que vam riure fins a fer saltar les flors del cap.
Burlesque per un dia en la millor companyia.