Es pregunta com estarà ella. Com se sentirà.
No sempre té l’oportunitat de mirar-li els ulls que tant li diuen. No sempre
pot compartir una estona ni agafar-li la mà. Els dies passen, cauen com gotes d’aigua,
que de vegades esdevenen afilades, com agulles. I no sap si ella té la pell
ferida. No és excusa. Només cal trobar aixopluc interior i la resta vindrà sol.
24 de jul. 2013
8 de jul. 2013
Instants
Tancats:
escolto una música llunyana, sento la brisa a la pell, el llit acollidor, la
boca seca
Oberts:
la cortina de la finestra balla, un llibre i un got d’aigua a la tauleta
Tancats:
la veu de la locutora s’escola dins el coixí, oloro a cafè
Oberts:
el rellotge marca les set, miro els peus adormits, les sabatilles a terra
Tancats:
el cel te núvols blancs, gavines matineres en un terrat, m’adormiria de nou
Oberts:
Se m’escapen els raigs de llum de la persiana de mil ulls que em parlen en
morse.
Parpellegem
unes deu-mil vegades per dia
Deu-mil
vegades amb ulls oberts
Deu-mil vegades amb ulls clucs
Milions
d’oportunitats d’imatges pròpies
Subscriure's a:
Missatges (Atom)