Les vacances han acabat i aquest estiu olora a ella. És el mateix aroma que els estius dels vint i tants. L’energia, la intensitat, l’alegria, la frescura. Hi ha coses que no canvien.
He jugat com una nena amb les onades, he tornat a fer castells, he retallat nines de paper, he descobert un nou gelat preferit, he creuat un pont d’acer, he compartit el mar i el riu amb la pell nua. He trobat el camí en la boira de la muntanya, he seguit les marques dels senders catalans. M'he farcit la vista de colors.
Aquest estiu he fugit del soroll i del ciment amb la motxilla, les bambes i la bici. He buscat totes les postes de sol. He comprès millor l’amor pels gossos. M’he emocionat. Els esmorzars a mitges i els sopars a la fresca. La música. Una guitarra i una veu. Els mojitos, les cerveses i el vi de rueda. Les converses espontànies i les converses amb sentits. Amb els 5 sentits! Les paraules adequades i els silencis pertinents. He compartit il·lusions i somnis. Els meus i els d’ells. Senzill i fàcil.
Impensable sense ells. Ells que també hi creuen. Ells que la fan possible. Amb el risc de ser cursi, aquest és un post per a ella i per a ells.
Ella,
l’Amistat.
Ells,
els Amics.