Comprenc connectar-me a un lloc cool del ciberespai com una cibernauta autodidàctica.
M’asseguro amb passwords, usuaris i contrasenyes criptades. Si cal, m’invento un avatar per xatejar a la comunitat virtual. Només si cal. Envio correus, penjo posts, linko i comparteixo sense filtres docx, xlxs, ppts, jpg, tiffs, bla, bla, bla….
Miro els icons, surfejo, navego però m’acabo marejant! Intento seguir el ritme interactiu: el facebook val. Però ja no més: twitter, pitter, spotter, i la mare que……
Crec que m’he fet gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada