Belle Epoque

Fa vint anys, durant una tarda de juny, en el pati de l’escola, en Lluc i els seus companys es graduaven. No sabien si es tornariem a veure, no sabien que els deparava el futur però se sentien capaços de tot.

Tenen la intenció de retrobar-se d’aquí unes setmanes, i possiblement tindran una llarga llista de noms que no relacionaran amb cap rostre. Però això no és el que més importa. Quan sigui el moment, es trobaran tractant d’endevinar qui és qui i serà llavors quan tindran constància de la importància de la infantesa, d’haver escoltat la mateixa música, d’haver jugat als mateixos jocs, d’haver compartit la mateixa mestra...

Aquell dia, una part de tots ells tornarà a sentir l’espurna de l’ innocència i la valentia,  i tornaran alleugerits a les seves vides quotidianes.