Sospirs

Glops d’aire que duem amagats en una butxaca menuda de l’ànima
Allà on hi ha de tot i no-res, impassible
allà on no pluja ni vent arriba
allà on acudim en els casos d’emergència:

Sigui quan l’aire no arriba endins
sigui quan et mires amb cristalls glaçats
quan t’adorms enmig la plaça del món
o quan no trobes consol ni ajuda.

Sigui quan la teva essència vol mostrar-se

sigui quan el desig t’ennuega
quan ensumes el millor aroma de l’any
o quan per fi entens el secret de la vida.