S’acaba l’estiu i avui no ha
pogut veure la lluna… ni el sol. Entre reunió i reunió gestiona les emocions i es
resisteix a no perdre’s entre els boscos que tant bé l’han acollit. El seu voltant
sembla escriure’s a pantallades de power point. S’alça sobre una branca
figurada per prendre distància i adonar-se’n que res no és tant important. El
teclat avança lent i necessita beure aigua a cada instant. L’envaeix una sensació
estranya de sequera mentre entén que no cal entendre tantes coses.
Caldrà tard o d’hora, tornar
a les nits amb lluna, amb històries o sense. Als dies sense còpies. A la
llibertat. Cal fer per tornar.
I mentre: resistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada