Petits dons

Torna a mirar el color daurat dels camps de cereals segats. És el capvespre després d’un dia al paradís. Jeu serè sobre una roca i recorda el rierol que ha creuat amb decisió mentre una papallona s’aferrava al manillar. Reviu el so de les fulles seques sota les rodes o l’olor dels eucaliptus,  i torna a sentir el plaer d’allò efímer d’aquests petits dons.

Alça els ulls i mira el núvol que fa unes hores ha tocat amb les mans. Ara és de color violeta i sembla inflat de felicitat.

 
Demà, de nou, a desxifrar el camí amb la llum pel davant entenent el privilegi de saber-se escortat pel cel. Sense més ni menys.