Alimentada de dubtes i pors
creix la meva persona dia a dia
No en sé gaire de la vida ni del món gris
només conec allò que la meva pell
pot sentir i els meus ulls veure
el tacte i el gust de les maduixes
l’olor del sol
el teu somriure i el badall
d’un dia espès...
No en sé gaire més però m’agrada
refugiar-me en el que tu i jo som
molt més enllà del món rodó
Deixa’m doncs abraçar-te
una mica –si tu vols-
i embolcallar-te amb les meves ales
la meva llibertat
per mostrar-te l’olor del color blau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada