Aquesta nit t’he observat
mentre dormies...
Potser de reüll,
potser agosarada t’he contemplat
passejant pel sender que porta a la lluna.
T’he intuït nu
acariciant llençols de canyella
i he dibuixat a la teva pell
una estrelleta
menuda menuda
olor de somni
color de calma.
He perseguit els teus sospirs
fins els núvols,
fins l’esgotament de les parpelles
sense cedir, sense tocar,
sense voler-los caçar perquè és tan bonic
veure’ls volar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada