Es pregunta com estarà ella. Com se sentirà.
No sempre té l’oportunitat de mirar-li els ulls que tant li diuen. No sempre
pot compartir una estona ni agafar-li la mà. Els dies passen, cauen com gotes d’aigua,
que de vegades esdevenen afilades, com agulles. I no sap si ella té la pell
ferida. No és excusa. Només cal trobar aixopluc interior i la resta vindrà sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada