No em retreguis si sóc la part
que batega. Sé que a tu també et leviten les venes. No et retrec si ets la part
que discorre. Saps que també trobo les bones paraules. Els nostres ulls mai no
es trobaran sense un mirall, però estem molt més a prop del que recordes quan t’aïlles.
Desabriga la part essencial del teu mig cos, escapça d'una vegada la vergonya i
trobem-nos abans que es despertin les ombres. Jo també tinc por, però no més que
el que em dóna aquesta vida de ciències exactes, no més que quan perdo les
teves petjades i crec perdre el sentit del meu tot. La nit tremola però no tinc
fred. Arrenco el vol en direcció a una altra vida. Mentre, la calor de la teva
mà s'assenta en la meva espatlla. Per fi sols. Per fi sols i perdonats.
1 comentari:
jo també faig, uf!
no tinc paraules, però aquí estic per si alguna de les teves parts, o totes dues, necessiten escalfor d'una mà
Publica un comentari a l'entrada