L'artista ambulant

La seva obsessió l’havia portat fins aquella situació. Feia un any que no tenia res en propietat més valuós de vint euros. Però aquell,  havia estat el seu dia de sort, després de molt de temps. L’havia trobada al costat d’un contenidor, abandonada, en un estat immillorable. Ferma, de color gris, amb reposa caps, reposa braços i fins i tot amb rodetes! Perfecte per la seva vida ambulant. Fart de seure als bancs de l’Estació de Sants, on hi passava la major part del dia, aquell regal inesperat, suposava un salt qualitatiu en la seva confortabilitat creativa.

De content que estava, decidí fer-la rodar per tots els passadissos de l’estació per mostrar-la a tothom. S’assegué a sobre i la feu lliscar amunt i avall com si d’un patinet es tractés.  Al final, cansat i emocionat, l’aturà al costat del dispensador de bitllets. I allà, assegut a la seva nova adquisició, començà la seva jornada laboral.

Un a un va anar agafant, com cada dia des de feia un any, els rebuts caiguts i oblidats de la gent que comprava el bitllet del tren de rodalies. No intimidava a ningú, ni demanava res, només esperava que oblidessin el paperet per poder recollir-lo. Tant li feia que hi deia el rebut. Li interessava el dors del paper. La part blanca. 

Quan va tenir els primers vint rebuts a les mans, va fer la primera pausa, com cada dia des de feia un any. Però aquell dia, decidí rodar la cadira nova fins l’entrada de l’andana 20. S’assegué, tragué l’únic carbonet que tenia i començà a dibuixar. Cada rebut, cada trocet de full en blanc, era una oportunitat per regalar. Dibuixava les cares dels passatgers que anaven i venien i després els hi donava. Caricatures de traçat ràpid que plasmaven amb exactitud com ell els veia. Dibuixava homes i dones adults. Mai dibuixava animals ni infants. Només podia dibuixar aquells que tenien un ànima madura, perquè la seva habilitat era entreveure les emocions dins la fisonomia de cadascun. Podia veure la tristor dins l’aspecte emprenedor d’un executiu, l’alegria dins l’aspecte fatigat d’una anciana encorbada, l’espera dins una jove estirada, la ira dins un home de cara afable, l’orgull dins un tímid bibliotecari... Podia veure els sentiments que ni els seus propietaris eren capaços d’identificar.