No és tan fàcil llegir a la platja

Estirada de panxa enlaire, és gairebé impossible. El sol t’enlluerna, cal aguantar el llibre a pols sobre la cara. I si el llibre no t’interessa prou i la son et venç, la seguretat del nas perilla. Així que aguantes uns quants minuts, però al final una es tomba. De costat, repenjant-se en un colze, amb la mà a la templa, l’altra mà aguantant el llibre obert i girant-ne les pàgines, també és força incòmode. La mà acaba adormint-se. I llavors acabes de bocaterrossa, primer amb els colzes repenjats a la sorra, fins que la columna es queixa, i finalment, t’acabes estirant del tot amb els braços encongits al davant. Amb el llibre tant a prop dels ulls que tens la sensació de quedar gerxa.

Arran de terra, sempre hi fa una mica de vent. Sobre el paper groguenc dels llibres de butxaca, s’amunteguen els grans de sorra i queden oblidats. Però sobre el paper gruixut i blanc de les edicions originals, la sorra s’hi insinua, i brilla aquí i allà, com una puntuació suplementària.

El tema del llibre també compta. Pots llegir una novel•la històrica, descriptiva i plena de dades que requereix una lectura atenta i pausada. Tot canvia si llegeixes un llibre d’aventures que et manté desperta, o un thriller que et va tensant mica en mica. També hi ha l’opció de llegir una novel•la romàntica o un assaig sobre els indignats o un llibre del gènere fantàstic.

De llegir massa estona amb els braços al davant, el mentó s’enfonsa, la boca menja platja; llavors et redreces, i acabes asseguda amb les cames creuades i el llibre a la falda amb l’escalfor del sol al clatell i les espatlles. És una posició adolescent que comporta una lectura d’actitud mandrosa o fins i tot passota.

Totes aquestes posicions successives, amunt, de costat, avall, són la lectura a la platja. Mai no t'hi acabes de trobar còmode. Tens la sensació de llegir amb el cos. Així que al final ho deixes estar i te’n vas de cap a l’aigua.