Hi ha silencis regalats. Silencis de bon matí, del primer café. Silencis d’un bon llibre, d’un passeig. Silencis de cims de muntanyes, de deserts, silencis del fons del mar.
Hi ha silencis que són música. Que renoven, que permeten sommiar, crear, respirar. Hi ha silencis que remouen les vísceres... Silencis de carícies, de mirades, d’abraçades. Silencis plens de mots, que ho diuen tot.
Hi ha silencis imprecisos, llargs, monòtons. Silencis entre estranys, silencis d’ascensor, de sala d’espera, silencis d’hospital.
Hi ha silencis que sobren. Silencis que no diuen res, que incomoden, que ofusquen. Hi ha silencis sorollosos.
Hi ha silencis trobats, inesperats. Silencis per afrontar sense saber com. Hi ha silencis que callen. Que ressonen a les parets de l'ànima.
Hi ha silencis comprensibles. Hi ha silencis incompresos... Hi ha silencis necessaris. Hi ha silencis imposats. Missatges sense resposta. Trucades que no sonen. Preguntes no formulades. Respostes esperades. Silencis d’esgotament.
Hi ha silencis que son pauses... Hi ha silencis que son punts i a part. I hi ha silencis de punt i final.
2 comentaris:
I com són d'importants els silencis!!! I què difícil és arribar al silenci en aquest món que no para de girar...
Els silencis còmodes, els silencis plens de confiança que donen magnitud a un moment, a un instant.
M'emocionen les teves lletres, no deixis de cultivar aquest racó que ens dóna tan bones estones i tantes reflexions!
I sabem que existeix el silenci perquè hem escoltat el soroll... un no existiria sense l'altre... com la llum no existiria sense la foscor...
M'ha encantat!!!
Una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada